Amb la invasió musulmana de l’antiga Hispània romana, Dertosa, anomenada Turtuxa a partir de llavors, va esdevenir un referent d’al-Àndalus. Les fronteres, al segle IX, es van estabilitzar i Turtuxa va passar a ser un dels enclavaments extrems al nord del domini andalusí i dins el sistema defensiu de la Marca Superior a la vall de l’Ebre. En pocs anys es va completar el procés d’islamització i el nou poder va acabar imposant la seua cultura, religió i administració. Turtuxa, ‘la llunyana’, va ser, durant més de 400 anys, una ciutat integrada dins el món musulmà i citada per cronistes i historiadors coetanis.
Ciutat gran, molt fèrtil i plena de benediccions
Dins la cultura andalusina les ciutats ocupaven un lloc preeminent.Turtuxa representava el model de ciutat musulmana, amb els banys,el mercat, les muralles, les mesquites i el cementeri. El castell de la Suda (l’alcassaba) n’era el nucli central i la ciutat s’estenia, principalment, al nord i a l’oest. Tot i ser lloc de frontera, Turtuxa va destacar com a centre mercantil, tant pel comerç dels recursos de l’entorn com pel paper d’intermediària en els circuits mercantils de l’època. Escrits coetanis destaquen el dinamisme de la ciutat.
Els seus voltants són plens de poblacions, castells i alqueries
Si bé el sistema administratiu i territorial andalusí pivotava a l’entorn de la ciutat, arreu del territori es van configurar assentaments i nuclis poblats. Molts d’aquests provenien del nord d’Àfrica, eren de caràcter tribal i estaven estretament relacionats amb l’ús i l’aprofitament dels recursos hidràulics. S’articulaven a partir de fortaleses que exercien de defensa i de centres administratius. La toponímia de bona part de les poblacions ebrenques d’avui evidencia el seu origen andalusí.
Hom troba tota mena d’objectes treballats i mercaderies
La vida quotidiana dels tortosins andalusins no es diferenciava gaire de les altres comunitats andalusines. Resta encara molt per conèixer però el que s’ha descobert en les excavacions arqueològiques del subsòl urbà ens dibuixa una societat artesana, mercantil, cultural i amb símptomes de benestar.Un exemple n’és el fet de trobar una gran quantitat de ceràmica i objectes com joguets, elements decoratius, monedes o peces de complement.
El noble, l’alfaquí, el savi, el predicador, al Turtuxí
En la cultura d’al-Àndalus, el coneixement se solia transmetre per tradició oral. Els ulemes o savis peregrinaven a diferents parts del món islàmic a la recerca de la saviesa que impartien mestres reputats. Turtuxa va ser un centre d’irradiació d’ulemes que van difondre arreu d’al-Àndalus i del Pròxim Orient el seu origen tortosí. La figura més emblemàtica, coneguda i venerada en vida és la del mestre Abu Bakr al Turtuxí. La seua obra més famosa és un tractat de política, la Llum dels prínceps. Va morir a Alexandria el 1126 i encara avui es transcriuen i reciten algunes de les seues poesies.
