A final del segle III aC, la Península Ibèrica va ser escenari de la Segona Guerra Púnica en què s’enfrontaren cartaginesos i romans. El curs inferior de l’Ebre va jugar un paper estratègic per a la victòria romana. Derrotats els cartaginesos, res no impedia la romanització de la península que, amb el temps, va passar a formar part de l’Imperi Romà. Els romans van crear una unitat política al voltant de la Mediterrània, formada per una gran diversitat de pobles, i van implantar un nou model de poblament, el municipium, integrat per la civitas i l’ager, la ciutat i el territori.
Port de mar i pas de l’Ebre
El sistema de comunicacions romà connectava tot l’Imperi amb la seua capital, Roma. El camí principal, que des de Roma anava fins a Cadis, rebia el nom de Via Augusta en el seu pas per Hispània i travessava el riu Ebre per Dertosa. Tot i aquesta fantàstica xarxa viària, el transport de mercaderies es realitzava majoritàriament per mar o per riu. Dertosa, en aquest aspecte, era privilegiada, ja que es trobava en el punt de connexió entre la Mediterrània i l’Ebre, l’únic riu navegable des d’aquest mar fins a l’interior peninsular.
La civitas
La ciutat de Dertosa s’amaga sota l’actual Tortosa i es va coneixent a través de les excavacions arqueològiques. Per construir-la es va adaptar l’urbanisme romà a la seua geografia: entre el riu Ebre i el turó de la Suda, i entre dos barrancs, un al nord i l’altre al sud, i s’emmurallà el recinte. Un dels carrers principals, el cardo, anava paral·lel al riu i el forum estava situat on es troba la Catedral. Al turó de la Suda es trobava l’acròpolis, probablement utilitzada com a espai de culte. Fora de les muralles hi havia el port i, seguint els camins d’accés, diverses àrees d’enterraments.
L’ager
L’ager era el territori del voltant de la civitas. La seua ocupació, control i explotació es duia a terme des de les villae o vil·les, residencials i productores alhora. L’ager proporcionava primeres matèries i aliments a la ciutat, i hi estava relacionat econòmicament i administrativament. Fins i tot, alguns dels propietaris de les vil·les van tenir càrrecs polítics a la ciutat. La ubicació d’aquestes depenia tant de l’existència de terrenys planers, amb bons sòls agrícoles, com d’una bona comunicació amb la ciutat.
Lares, Penates et Manes
La vida dels romans estava condicionada per la religió: depenia dels dictats del Pontifex Maximus i dels resultats de sacrificis i auguris. El seu panteó va ser ampliat amb els déus dels pobles que anaren conquerint, sobretot de la Magna Grècia. A Dertosa es veneraven, entre altres divinitats, Càstor i Pòl·lux, herois grecs que tenien el poder d’enviar vents favorables i salvar els mariners nàufrags, i el déu romà Mercuri, protector dels mercaders. Dins de la família, el pare feia de sacerdot i oferia pregàries i libacions (ofrenes d’aliments) a les divinitats domèstiques: els Lares, protectors de la llar; els Penates, déus del rebost, i els Manes, les ànimes dels seus avantpassats.
Vestigis visigòtics
A la fi del segle V, la Hispània romana va ser conquerida pels visigots. A Tortosa hi va haver un nucli de resistència acabdillat per Pere, un noble hispanoromà, vençut i decapitat el 506. El seu cap va ser portat a Saragossa com a escarment. Els pocs però valuosos elements conservats dels dos-cents anys de dominació visigoda a Tortosa ens parlen d’una certa prosperitat continuadora de les èpoques anteriors. Fins i tot, a les acaballes del segle VI es van encunyar tremissos d’or com a moneda pròpia. Se sap també que al Concili III de Toledo, l’any 589, Tortosa va delegar els seus dos bisbes, un d’autòcton, Julià, i l’altre visigot, Froïscle, de doctrina arriana.
