Llànties andalusines

Llàntia de cassoleta amb bec de pessic (darrer terç segle XII)
Pla de les Sitges (Vinallop-Tortosa)
Núm. Inventari: 842

Llàntia de bec (segle XII)
Carrer de la Mercè, 6 Tortosa
Núm. Inventari: P-5.009

Aquestes dues llànties de ceràmica d'època andalusina tenen formes i orígens diferents: la més senzilla, que pertany a la tipologia denominada de cassoleta, està formada per un recipient de base circular i parets exvasades que té en un extrem una mena de pic fet abans de coure la peça, per encabir-hi un ble de fibres tèxtils que es cremava com a font de llum. Presenta un excel·lent estat de conservació i mostra signes d'haver estat usada pel color ennegrit del pic. Fou localitzada al Pla de les Sitges, una extensa zona arqueològica situada dintre del terme municipal de Tortosa, a la partida de Vinallop i que té aquest nom pel fet de tenir un conjunt d'aquests dipòsits subterranis tallats a la roca.
La segona de les peces, de tipologia molt més complexa que l'altra, prové d'unes excavacions arqueològiques realitzades l'any 2002 al carrer de la Mercè, en una zona urbana situada fora de la medina de l'antiga Turtuxa. Allí hi van aparèixer les restes d'un interessant sector urbà amb estructures arquitectòniques molt ben conservades, que probablement correspondrien a un raval fora muralles on es barrejaven activitats d'habitatge (com els que encara es poden veure in situ a la planta baixa de la biblioteca Marcel·lí Domingo), amb d'altres de producció artesanal, com ara forns de terrissa. La peça, de la tipologia denominada llànties de bec, per la destacable llargària d'aquest element, presenta un bon estat de conservació ja que només ha estat restaurat l'extrem del bec, que era on anava el ble per cremar i fer llum i que no es conservava segurament desgastat pel seu us continuat.
Totes dues peces de ceràmica són mostres evidents de la importància que tenia a l'època andalusina el conreu de l'olivera, l'oli de les quals, a més de ser emprat com a  greix alimentari de primer ordre, també era utilitzat (com passava fins fa no gaires dècades) com a font d'il·luminació nocturna, ja que totes dues llànties empraven aquest greix vegetal com a matèria combustible.

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
DD. AA. Turtuxa, a l’extrem d’al-Àndalus. Tortosa, 2009.