Gerra amb quatre nanses amb apèndix de botó

Imatge
 
Gerra amb quatre nanses amb apèndix de botó

Dimensions: 15,2 cm x 13,4 cm (màxim)
Època Islàmica (segona meitat segle X, primer quart segle XI)
Procedència: Plaça de Sant Jaume de Tortosa
Núm. Inventari: 1748

Aquesta gerreta de ceràmica, decorada i esgrafiada en verd i manganès, prové de les excavacions arqueològiques realitzades al principi de la dècada dels noranta del segle passat a la plaça de Sant Jaume de Tortosa. En aquest espai urbà al llarg dels darrers segles hi havia estat ubicada l'església de Sant Jaume, la qual fou enderrocada després de la darrera guerra civil a causa dels greus desperfectes que presentava l'edifici després d'haver estat incendiat i bombardejat durant aquell conflicte.
 
 
A la zona de la capçalera de l'antic temple parroquial, en un espai no afectat per l'obertura de fosses funeràries durant l'època moderna, hi aparegué un petit sector urbà d'època andalusina dels segles X-XII molt ben conservat d'on fou recuperat un interessant conjunt d'objectes. D'entre aquests hi destaca la gerra de ceràmica decorada que tot seguit presentem. La peça, segurament destinada al servei de taula com a contenidor, fou realitzada amb una tècnica mixta: al torn el cos i a mà les nanses i els botons superiors. Aparegué pràcticament intacta amb una decoració aplicada amb la tècnica coneguda per verd i manganès, ja que s'empren els colors verd (procedent d'òxids de coure) i el morat o negre (que s'extreu del manganès) a sobre d'un fons blanquinós que ajuda a ressaltar els elements decoratius. Com a decoració presenta dues bandes: en la superior un motiu geomètric en forma d'aspes, reomplert de llàgrimes o perles, i a dessota d'aquesta la inscripció contínua en caràcters cúfics al-mulk, que podríem traduir més o menys de forma aproximada per “el poder”. Alguns estudiosos relacionen aquesta inscripció amb el poder civil dels omeies de Còrdova, mentre que d'altres pensen que cal relacionar-la amb els àmbits màgic i religiós, més que amb temes de caire polític.
 
En el moment en què fou obrada la peça aquesta tècnica decorativa era una innovació tècnica recent, senyal inequívoc del desenvolupament urbà i econòmic al qual va arribar la Turtuxa islàmica, una etapa històrica malauradament encara prou desconeguda, tot i els destacats avenços que s'hi han fet les darreres dècades gràcies a les importants excavacions arqueològiques realitzades.
 

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
MARTÍNEZ, J.: “Jaciment de la Plaça Sant Jaume”, Catalunya Romànica, Vol XXVI. Barcelona, 1997.
IZQUIERDO. P.: “Gerreta”, L'Islam i Catalunya. Catàleg. Barcelona, 1998, 49-51.