Vas amb nanses horitzontals i decoració de cordons en relleu

Època prehistòrica (Neolític antic epicardial, 5000-4500 aC)
Ceràmica a mà
Jaciment de la Clota de Roquetes (Roquetes)
Dimensions:  22 x 16 cm diàmetre màxim
Núm. Inventari: MMT031871

A la zona baixa del curs fluvial de l'Ebre, hi ha una remarcable concentració de troballes arqueològiques de l'època Neolítica. Aquesta etapa de la Prehistòria es caracteritza per la progressiva introducció de l'agricultura i la ramaderia com a activitats econòmiques orientades a substituir paulatinament la cacera i recol·lecció, característiques del Paleolític.
Molts d'aquests jaciments foren localitzats i excavats durant la segona meitat de la dècada dels cinquanta del segle passat per l'arqueòleg i professor d'institut F. Esteve Gálvez i es concentren al voltant de l'actual nucli urbà d'Amposta. Fora d'aquesta zona, hi van ser localitzats altres jaciments prop el Pla de les Sitges (Mas de Seròs i Mas de Xies), a la partida de Vinallop, d'on prové una gerra funerària exposada al mateix Museu, i la Clota de Roquetes, un jaciment molt malmès pels treballs de transformació agrària de mitjan segle XX, ubicat a la vora de l'Observatori de l'Ebre. D'aquest lloc prové la peça que ens ocupa, fragmentada en diversos trossos i recuperada per Esteve, juntament amb una altra gerreta, d'una finca transformada pels treballs d'un tractor. Fou donada al fons del Museu de Tortosa pel seu descobridor, juntament amb els altres dos vasos neolítics esmentats, el mes de maig de l'any 2000.
El vaset, enquadrat cronològicament per la seva forma i decoració en moments avançats del neolític antic, concretament en la fase anomenada epicardial (grosso modo entre el 5000 i el 4500 aC), que segurament formava part d'un aixovar funerari, és de fang roginós i treballat a mà. Presenta una forma esfèrica de coll alt i quatre cordons que el decoren i una vora reforçada per un cordó més gruixut treballat en cinta. A les vores hi ha dues petites nansetes tubulars de les quals arranquen dos cordons prims que s'entrellacen al coll.
El fet de recuperar-se fora de context estratigràfic impedeix saber més coses al voltant de la seva situació a la tomba on estava ubicat, així com d'altres elements de l'aixovar funerari que l'acompanyaven; tot que se n'ha de destacar el seu bon estat de conservació i l'original decoració que presenta.

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
Francesc Esteve. Recerques arqueològiques a la Ribera Baixa de l'Ebre. I Prehistòria. Amposta: Ajuntament-Museu del Montsià, 2000.

Bosch, Josep; Santacana, Joan. Blat, metalls i cabdills: Catalunya del neolític a la iberització. Barcelona: Rafael Dalmau, 2009.