Conjunt de pesos de teler i fusaioles

Època ibèrica (segles V-II aC)
Jaciment arqueològic de les Planetes (Bítem-Tortosa)
Núm. Inventari: P-001

Aquest conjunt de peces de fang cuit tenen formes i dimensions diferents però servien per a dos processos complementaris de fabricació de peces tèxtils: les més petites i de forma bicònica són conegudes pels arqueòlegs com a fusaioles i eren emprades com contrapès per a tensar i fer girar el fus (que s'enganxava pel forat que presenten al centre de la peça) amb l'objectiu de tòrcer una fibra tèxtil i convertir-la en fil, apte per a ser usat en la fabricació de peces de roba.
Les altres, més grans i de forma prismàtica (dues d'elles) i ovoide (un exemplar, que és de pedra), s'anomenen pondus i presenten un forat a la seva part frontal que era emprat per a lligar-hi els fils, amb l'objectiu de crear un moviment de tensió cap a baix i poder ser manipulats en el teler mentre es teixien. Un dibuix situat just a la vora de la vitrina del Museu on s'exposen aquestes peces permet fer-se una idea molt gràfica de la funcionalitat que tenien.
Totes cinc peces van aparèixer a les excavacions arqueològiques realitzades entre els anys 1996 i 1999 en el poblat ibèric de les Planetes, ubicat ben prop de la vil·la romana de Barrugat, entre Bítem i Tivenys, dintre dels límits municipals de Tortosa. Aquest poblat, tot i que ja havia estat identificat com a tal per F. Esteve a mitjan de la dècada dels quaranta del segle passat, va patir una forta agressió al final de la dècada dels vuitanta del mateix segle, quan el turó on s'assentava fou emprat com a simple gravera per a extreure'n material necessari per al revestiment del canal de l'esquerra de l'Ebre, de manera es pogué excavar científicament només un deu per cent del jaciment inicial, havent-se’n destruït la resta.
El fet que apareguessin en el mateix àmbit del poblat fins a 28 peces de pondus ens indica clarament la importància que tenia en el món ibèric la fabricació de peces de roba. A més, com que presenten mides i pesos diferents, ha donat a pensar als arqueòlegs que les més petites eren emprades per a fabricar peces més lleugeres i fines, com ara túniques, mentre que els més grans serien aptes per a fer teixits més forts, com mantes o capots. Un cop les peces de roba havien estat teixides sabem que els ibers les tenyien de colors variats, extrets de diversos productes naturals, tal com es va poder comprovar en el jaciment del Coll del Moro (Gandesa), on fou localitzat un àmbit on hi havia restes de colorants tèxtils.

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
AA. DD. L'assentament ibèric de les Planetes. Tortosa, Baix Ebre. Viure vora el riu durant la protohistòria. Tarragona: Arola Editors, 2003