Ibers

 
 
Ibers
Una primera identitat

A partir del segle VI aC, el litoral mediterrani comprès  entre la desembocadura del Roine i l’estret de Gibraltar així com una part de la vall mitjana de l’Ebre, estaven habitats pels pobles ibers. És probable que el seu nom vinga del riu anomenat Hiber en l’antiguitat, és a dir, l’Ebre, i es creu que deriva d’una arrel que significava aigua.
Els ibers estaven integrats per diferents ètnies regionals, entre les quals existí una certa unitat de llengua i escriptura. El curs inferior de l’Ebre va estar habitat pels ilercavons.

La formació de la cultura ibèrica
Al curs inferior de l’Ebre la cultura ibèrica va nàixer de l’evolució de la població autòctona de l’edat del bronze, sotmesa a influències exteriors. Primer, la de grups humans originaris del centre d’Europa i arribats cap als segles X i IX aC, anomenats dels ‘camps d’urnes’ pel costum d’incinerar els morts i depositar-ne  les cendres en urnes de ceràmica que enterraven en cementeris. Més tard, al segle VII aC, la població de la regió va rebre la influència de comerciants fenicis establits al sud de la Península Ibèrica, els quals, resseguint la costa, van trobar en l’Ebre la via d’accés a territoris interiors.

Els ilercavons
Segons autors clàssics grecs i llatins, a partir del segle III aC, les comarques meridionals de Catalunya i les del nord del País Valencià estaven poblades pels ilercavons. Aquests vivien dels cereals, la vinya, la ramaderia i, com havien fet els seus avantpassats, del comerç mediterrani que pujava per l’Ebre fins als mercats interiors. També fabricaven teixits, objectes de metall, ceràmiques a mà i a torn, i és possible que practiquessen l’art de l’escultura.

Una nova deessa per a un culte antic
Al nord de la desembocadura de l’Ebre, l’any 1953 es va descobrir un conjunt de més de cinquanta bustos femenins idèntics, semblants als trobats en altres llocs de la Mediterrània occidental. Representen Demèter o la seua filla Core, deesses gregues que recorden la deessa mare neolítica. Demèter és maternal i protectora, deessa de l’agricultura i dels cereals. Core és també protectora de les collites, a més de senyora de l’infern i deessa dels morts. Tot i el caràcter hel·lènic d’aquests bustos, els devien portar els cartaginesos, després que l’any 396 aC introduïssin a Cartago el culte a aquestes dos deesses.

Hibera, la ciutat de l’Ebre
Els poblats ibèrics del curs inferior de l’Ebre estaven situats a prop del riu, en llocs elevats i fortificats. Generalment eren petits, però a partir del segle III aC alguns van créixer i, segurament, es van tornar més influents. Un d’aquests poblats més grans va ser Hibera, aliada dels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica i assetjada per tropes romanes, amb l’objectiu d’obstaculitzar la marxa cartaginesa sobre Itàlia. Probablement estava situada on avui es troba Tortosa, tal com indiquen monedes d’època romana i altres restes descobertes en aquesta ciutat.