Orígens

 
 
Orígens
De l’estri al símbol
La prehistòria va ser una època de grans canvis mediambientals, especialment significatius al curs inferior de l’Ebre. A partir del final de la darrera era glacial, la temperatura i la humitat van augmentar, el bosc es va estendre i el nivell del mar va pujar tot inundant les terres més baixes. Això va afavorir l’ocupació de coves a la muntanya. En aquesta època també van tenir lloc importants canvis culturals. De la cacera i la recol·lecció es va passar a l’agricultura i la ramaderia, el treball de la pedra va evolucionar, i van aparèixer manifestacions d’una qualitat artística notable, com la ceràmica i l’art rupestre.
 
Les primeres indústries
Els estris més antics trobats en aquest territori són de sílex fets per caçadors i recol·lectors que van viure al final de la darrera era glacial. La majoria d’estris eren polivalents, s’usaven per a diferents faenes, encara que alguns podien tenir una funció més precisa, com els gratadors utilitzats per adobar pells, o les laminetes de dors utilitzades com a puntes de projectil, que són nombroses i responen probablement a un ús generalitzat de l’arc.
 
Vida i treball al voltant del foc
El control del foc va tenir moltes implicacions en la vida dels humans prehistòrics. Els protegí del fred, la foscor i les feres, els va permetre coure aliments i treballar més temps. També afavorí la comunicació entre els qui menjaven, treballaven i descansaven al seu voltant. A la Cova del Vidre s’han trobat les restes d’un fogar de fa uns 8.200 anys. El seu estudi ha demostrat que, a més d’utilitzar-se per cuinar, a la vora s’hi van fer treballs de fumatge de carn o d’adobatge de pell.
 
L’expansió del neolític
Vers el 5600 aC l’agricultura i la ramaderia es van estendre per gran part de la Mediterrània occidental, procedents de les costes del mar Egeu i de l’Adriàtic, on havien arribat des del Pròxim Orient. Cereals cultivats, ovelles, cabres, bous i porcs domèstics es van convertir en les principals fonts d’aliment. Les formes de vida van esdevenir més sedentàries, van aparèixer nous estris i noves tècniques. D’aquesta forma s’inicià el període neolític, que deu el seu nom als instruments de pedra fets amb una nova tècnica: el poliment. La desembocadura de l’Ebre, oberta a la Mediterrània, no restà al marge d’aquests canvis.
 
Vida i mort a prop del riu
Existeixen indicis d’ocupacions prehistòriques a diferents llocs del curs inferior de l’Ebre. Entre el 5000 i el 3500 aC, però, la població es va concentrar a les proximitats del riu, on construïren poblats i aprofitaren els recursos que els oferia l’entorn. Destaca l’ús dels mol·luscos, amb les petxines dels quals es va produir una rica indústria de collarets i braçalets. Molts difunts van ser enterrats amb ells i, sovint, també amb una ceràmica amb cos globular i coll marcat. Aquesta ceràmica va ser característica de la regió del curs inferior de l’Ebre i permet distingir per primer cop en ella un grup cultural propi.