Tortosa

Imatge
 
Imatge
 
Tortosa
Al centre de la Corona d'Aragó

La conquesta cristiana de Turtuxa i el seu territori va ser culminada pel comte Ramon Berenguer IV l’any 1148. El feudalisme, el sistema polític i econòmic llavors existent a la Catalunya Vella, es va imposar aquí com a nou model i les terres es van repartir en diferents senyorius nobiliaris i eclesiàstics. Tortosa es dividiria entre els genovesos, la família dels Montcada i l’orde del Temple. Durant els segles XII i XIII, però, un nou grup social, la burgesia, tindrà un paper rellevant, fins i tot liderant el poder municipal. L’impuls comercial, l’augment demogràfic, la construcció d’equipaments i l’afermament d’institucions van convertir Tortosa, en el seu concepte ampli de ciutat i territori,  en un clar referent dins la Corona d’Aragó.

La vegueria de Tortosa e de la Ribera d’Ebre
El poder dels comtes reis catalans es garantia a través de les divisions administratives de les vegueries. Els veguers, tot i ser funcionaris reials, en el cas de Tortosa estaven estretament lligats a les famílies que controlaven el govern de la ciutat, d’aquí el pes d’aquesta en l’ampli territori de la vegueria,  que ocupava més o menys el que avui coneixem com les Terres de l’Ebre. Aquest model va articular tot aquest territori des de l’inici del segle XIV fins a la seua desaparició arran dels decrets de Nova Planta de principi del segle XVIII. La nova versió administrativa, el corregiment, que va perdurar fins al segle XIX, va continuar amb un esquema semblant a l’anterior.

La diòcesi de Tortosa
L’antiga diòcesi de Tortosa és l’expressió territorial més tradicional de la regió. Fins a la dècada de 1960 abraçava part de l’extens territori de Castelló, part del Baix Aragó, les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i algunes poblacions del Priorat. No hi ha proves documentals de l’existència d’una comunitat cristiana a Tortosa fins al segle VI. Amb la conquesta, la diòcesi va adquirir un pes destacat i, amb l’annexió posterior del Regne de València, va incorporar un vast territori que arribava fins a Sagunt. El territori diocesà, que alguns estudiosos han volgut identificar amb el territori dels ilercavons, va ser un dels més rics, importants i cobejats de la Corona d’Aragó. Ho demostra el fet que al segle XVI, Adrià VI va continuar sent bisbe de Tortosa i, alhora, papa.

Prohoms en l’art de la mercaderia
Tot i els recursos com la sal i la fusta, o activitats com l’agricultura i la ramaderia, l’economia que més va destacar va ser la mercantil. La confluència de les vies marítima i fluvial amb la via terrestre va proporcionar als mercaders tortosins el millor tauler on dur a terme les seues transaccions. Durant els segles XIII i XIV els mercaders de Tortosa comerciaven amb les ciutats més actives del Mediterrani. L’Ebre permetia la sortida d’excedents de cereal i llana de Castella i Aragó que es distribuïa cap a Barcelona, València, França i Itàlia.

Moros, juheus e chrestians
La conquesta cristiana va significar la submissió de dos minories religioses culturals: la jueva, que suposadament tindria una tradició a Tortosa des del segle VI, i un reducte de l’anterior substrat andalusí. Aquestes minories assolien entre les dos només el 20% de la població i vivien recloses en barris, la jueria i la moreria. Tanmateix, l’especialització de les seues activitats econòmiques les dotava d’una importància social notable. La relació entre les tres cultures va tenir els seus alts i baixos, però, a partir del segle XIV, la pressió de la comunitat cristiana va augmentar i el 1492, per un decret reial, es van expulsar els jueus i, el 1609, també els musulmans convertits o moriscos.