Us convidem a conèixer l'obra més desconeguda de Frederic Mauri, amb una seixantena d’obres –entre dibuixos, gravats i pintures– d’aquest artista tortosí que mostren el seu vessant més compromès.
L'exposició «Frederic Mauri. Un traç rebel, 1963-1978», comissariada per l’historiador de l’art Sergi Plans, abasta un període comprès entre la seva primera exposició individual al Centre de Comerç de Tortosa, el 1963, i la segona, quinze anys després al mateix Centre, l’any 1978; i repassa la primera etapa figurativa de l’artista –després d’uns inicis en l’abstracció–, marcada per un cert realisme de caràcter social, sovint amb càrrega crítica. Mauri no és un pintor de núvols, com el Vladimir de Rilke, sinó d'idees: així les seves imatges reflexionen sobre la realitat de la qual emergeixen; les seves imatges són, utilitzant l'expressió del filòsof Walter Benjamin, imatges que pensen (i que es pensen). No cerca commoure ni agitar, sinó entendre, comunicar i interpel·lar. Són els anys, a mitjans dels seixanta, de la seva adscripció al Grup Macla 65 o Estampa Popular. Ja entrats els setanta, i amb la mort del dictador, Mauri desplega la seva mestria en la seva sèrie d’aiguaforts Refranys populars; Mauri té necessitat d'una sèrie d'estampes satíriques –com Goya en els seus Caprichos–, que donin resposta múltiple a la seva percepció inventiva de l'art, el seu progressiu aïllament, la seva desconfiança en l'ésser humà i les seves inquietuds socials davant el nou escenari polític que s’albira.
L’exposició se centra en la seva faceta més compromesa amb la realitat de la seva època, al voltant de temes com el món rural, el món del treball, la violència i la repressió, o la Guerra del Vietnam, entre d’altres. La major part de les obres exposades provenen de l’estudi de l’artista, de la col·lecció d’art del Museu de Tortosa i de la del Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com també de col·leccions particulars.
La mostra estarà acompanyada amb l’edició d’un catàleg que recollirà totes les obres exposades, i amb textos del comissari i d’Àlex Mitrani, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya que col·labora en aquest projecte, així com una entrevista inèdita a l’artista de finals dels anys setanta.
Frederic Mauri Pallarès (Tortosa,1940-2019)
Pintor, dibuixant, gravador i exlibrista, Mauri és un dels artistes més destacats de mitjan segle passat a les Terres de l’Ebre. Format a Barcelona, a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, inicia una sòlida trajectòria que, desafiant els ensenyaments rebuts, els gustos oficials i la indiferència del públic, anhela renovar el desfasat panorama artístic local i contribuir amb la seva obra a posar de manifest les contradiccions del seu temps, complint d’aquesta manera amb la responsabilitat social que el seu treball exigeix.
L’obra de Mauri és d’evolució constant. Després d’uns inicis en l’abstracció a la segona meitat dels cinquanta –i dins la qual es donarà a conèixer amb la recepció de la medalla del Concurs de Novells, del Cercle Artístic, l’any 1956, i la seva primera exposició individual a la Casa del cavaller Despuig l’any 1959–, a principi dels anys seixanta treballa un art figuratiu amb vocació social i popular. A finals dels anys seixanta la seva pintura deixarà entreveure la influència de Picasso i en els setanta la de Goya. A partir de finals dels setanta la seva temàtica transita cap a una pintura més impressionista i centrada a captar el paisatge, amb la seva arquitectura popular, i les atmosferes de les Terres de l'Ebre.
Actualment, podem trobar obra de l'artista a la col·lecció d'art del Museu de Tortosa, al Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu Abelló de Mollet del Vallès, a la Biblioteca de Catalunya, al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.
