Antefixes

 
Antefixes

Època romana (final s. I aC – principi s. I dC)
Procedència: nucli urbà de l'Ampolla
Núm. Inventari: 761 i 762

Parell d'antefixes que procedeixen del nucli urbà de l'Ampolla i que segons algunes notícies foren trobades a principi del segle XX en els baixos d'una casa d'aquesta població, mentre el seu propietari realitzava tasques de reforma. Sembla que n'aparegueren unes quantes però només es conserven aquestes dues, que foren lliurades a l'arquitecte Joan Abril, fundador del Museu Municipal de Tortosa, i que es van perdre les altres.
Es tracta de peces de ceràmica cuita fetes amb motllo que tenen com motiu únic la representació del bust d'una dona de cabells llargs lligats per una mena de trenes. Les antefixes eren emprades pels romans com a element decoratiu que col·locaven als extrems de les bigues de les teulades de les cases privades i dels edificis públics. Només els habitatges benestants presentaven aquests elements en la seva decoració, encara que com que no sabem en quin context arqueològic aparegueren, no podem afirmar si estaven relacionades amb les cobertes d'una casa o d'un edifici públic.
De fet, la presència de materials d'època romana imperial dintre de l'actual nucli de l'Ampolla no ens ha d'estranyar gens ni mica. Per exemple, a principi del segle XVII, l'historiador Francesc Martorell, en el seu llibre sobre la ciutat de Tortosa i el seu terme, ja parla de l'antiguitat del lloc, sense explicar el motiu per fer aquesta afirmació. Tot i així, no serà fins ben entrat el segle XIX quan comencen a aparèixer notícies esporàdiques i sense gaire detall que parlen d'algunes troballes arqueològiques realitzades dintre dels límits de l'actual nucli urbà de l'Ampolla, com ara monedes de bronze. Malgrat tot, fins ara no s'han fet excavacions científiques que permetin contextualitzar aquestes informacions.
Prenent com a base aquestes notícies disperses, alguns investigadors han llançat la hipòtesi de situar a l'actual Ampolla la mansió Tria Capita, situada just a la vora de la Via Augusta i que corresponia al primer punt de parada per als viatgers que sortien de Dertosa en direcció nord cap a Tàrraco. Aquesta doble possibilitat de comunicació, tant per via terrestre, mitjançant la Via Augusta, com marítima, devien convertir-la en un punt estratègic del territori del municipi de Dertosa, a més de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials.

Joan-Hilari Muñoz

Per saber-ne més:
Arbeloa, J.M.V. “Límits arqueològics a la configuració del Delta de l'Ebre a l'antiguitat”, Nous Col·loquis I. Tortosa 1997, 9-28.