Club de lectura Tortosa, amb la participació de Roc Salvadó, historiador i coordinador de l'activitat i Pep Carcellé Freixas, llicenciat en Filologia catalana i especialista en l’obra de Sebastià Juan i Arbó
L’autor explica la seva novel·la en aquest text:
«Aquesta és la primera d’una sèrie de novel·les en les quals pretenc tornar i exhaurir, tant com sigui possible, el tema de les Terres de l’Ebre, o millor, del delta de l’Ebre, entre Tortosa i la mar. Novel·les que restaran unides pels personatges centrals i pel medi o ambient.
Hi evocaré l’existència d’una família pagesa, típica de les terres de l’Ebre, una família lligada a una casa, a una llar, en aquest cas a una masia, enclavada a la ribera, però tan propera al poble que gairebé n’és part. La masia, no obstant, anirà adquirint un significat especial i quasi un valor simbòlic.
Entorn a aquesta família hi giraran tipus accidentals, homes de la terra i de la mar, pagesos i mariners, i entorn d’ells, tota una època de l’existència d’aquelles terres.
Hi passaran els treballs i els dies, i els homes per als quals els dies i els treballs tenen sentit.
Hi veurem encara colles de plantadors, de segadors, o millor, de ‘valencians’ –tots n’eren-, que venien als nostres pobles per les èpoques de la plantada de l’arròs o de la sega; les colles s’escampaven pel poble, per les masies, i en les nits tèbies, omplien amb les seves cançons, amb el so de les guitarres, la soledat remorejant de les riberes.
Evocarem també les velles rondes; passant pel poble i aturant-se davant les cases, a alta nit, i entonant, al so de les guitarres»
[1966]
Sebastià Juan i Arbó
Sebastià Juan i Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984), novel·lista, biògraf i periodista.
Nascut en el si d’una família humil amb quatre fills. Els seus pares van proporcionar-li la instrucció que ells no havien tingut. Començà a l’escola pública i ben aviat van matricular-lo al Centro Moral e Instructivo. Es va traslladar a Amposta als vuit anys i als dotze hagué de deixar l’escola per començar a treballar en una oficina al servei dels Carvallo.
Als divuit anys va començar a escriure una de les seves novel·les més destacades Terres de l’Ebre, on deixà constància de l’ambient que presidí la seva infantesa i adolescència. Als vint anys marxà a Barcelona, mobilitzat pel Conflicte del Marroc, s’incorpora al Cos d’Enginyers allotja a les Reials Drassanes de Barcelona. En aquesta primera sortida veu un món ple d’oportunitats per a la seva inquietud literària.
Sebastià Juan Arbó, entra als Serveis Culturals de la Generalitat. L’any 1932 és designat assessor de teatre, literatura i publicacions. Aquest mateix any l’editorial Catalònia publica Terres de l’Ebre, obra que dos anys més tard assolirà el premi de la Real Academia de la Lengua i es representa la seva obra de teatre Despertar, i un any més tard Notes d'un estudiant que va morir boig, una obra que preocupa durant molts anys l'autor, ja que en fa diverses versions: Hores en blanc (1935) i L'hora negra (1961), que és la traducció de la versió castellana, publicada el 1955.
Amb Camins de nit (1935), es torna a centrar en l'espai de la Ribera d'Ebre, defugint el costumisme.
Després d'un llarg silenci, que coincideix amb la guerra civil espanyola i els primers anys de la postguerra, L’any 1945, l’editorial Zodíaco li publica Cervantes, biografia traduïda a una dotzena d’idiomes. L’èxit li permet refer la seva economia i agafar una nova empenta
El 1948, guanya el premi Nadal, el més prestigiós i més ben dotat econòmicament de l’Estat, el qual, augmentarà la seva fama, amb l'obra Sobre las piedras grises, a partir de la qual Arbó es decanta per escriure en castellà.
Aniran succeint tot un seguit d’obres: Cervantes; Verdaguer: el poeta, el sacerdot i el món; Maria Molinari; Martin de Caretas; Nocturno de alarmas; Oscar Wilde: Los hombres de la tierra i el mar; Pío Baroja; L’espera; Hechos y figuras; La tempesta; El segundo del Apocalipsis; Los hombres de la ciudad...
Les seves obres han estat traduïdes al francès, l’anglès, l’italià, l’alemany, el txec, el neerlandès, el rus, el castellà,... També ha estat objecte d’importants estudis per part d’investigadors i especialistes. S’han fet moltes reedicions i antologies.
Mor a Barcelona el 1984.
L'editorial Columna publica pòstumament (1992-1993) l'Obra catalana completa de l'autor, a cura d'Emili Rosales. Al volum III trobareu l'obra.
